(it) Il Gattopardo | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Giuseppe Tomasi di Lampedusa |
Llengua | italià |
Publicació | Itàlia, 1958 |
Creació | 1954 |
Editorial | Feltrinelli |
Dades i xifres | |
Gènere | ficció literària |
Nombre de pàgines | 330 |
Personatges | |
Lloc de la narració | Sicília Itàlia |
Premis | |
Premis | Premi Strega (1959) |
Altres | |
OCLC | 312310 |
El Gattopardo, o El Guepard (títol original, en italià, Il Gattopardo) és l'única novel·la de l'escriptor i aristòcrata italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l'any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent.
Tomasi di Lampedusa hi descriu alguns episodis de la vida de Fabrizio Salina, un príncep sicilià, en el context de les turbulències revolucionàries italianes del Risorgimento, que el porten a descriure el caràcter sicilià i les peculiaritats de Sicília al llarg de la història, i la seva interpretació de la transició entre un ordre antic i un nou ordre.
L'autor s'inspirà en Giulio Fabrizio di Lampedusa, el seu besavi, per crear el personatge de don Fabrizio. Les armes d'aquest patriarca eren un lleó lleopardat (és a dir, el lleó de perfil, lleó passant, com un lleopard, a diferència del lleó rampant), que l'autor va transformar en guepard «dansant» a la seva obra.[1]
L'autor va declarar que les reflexions del príncep Salina sobre la societat eren en realitat les seves. En apropar-se les celebracions del centenari de la unificació italiana, l'autor volia parlar de l'oportunisme que segons ell havia caracteritzat l'època, ben lluny de l'entusiasme que presentava la historiografia oficial italiana.[2] De vegades presentada com una novel·la «reaccionària», aquesta obra és en realitat molt crítica sobre les elits tradicionals. Planteja la dicotomia entre un món que s'acaba i és tot aparença i un aparentment nou que només canvia noms però roman amb la mateixa moralitat.